Muixeranga

"Muixeranga" (veu valenciana, possible deformació de la paraula moixiganga, que significa "festa pública de gent disfrasada, comparsa, etc") té dues accepcions: un ball i una cançó.

La muixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del territori Valéncia i que se preserven en Algemesí (Ribera Alta). Es un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i variacions, s´ha representat en distints pobles del País Valencià. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en Peníscola, Forcall, Titagües, L'Alcúdia, Alzira, L'Olleria, ...

Però al mateix temps, la Muixeranga o "dansa plàstica" és una cançó tradicional del País Valencià d'autor desconegut interpretada amb tabalet i dolçaina. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià i, fins i tot, com a himne dels Països Catalans.

Ha estat una cançó molt versionada. Entre d'altres, l'han interpretada Carlos Núñez, Kepa Junkera, Al Tall, Ximo Tébar, Obrint Pas, Companyia Elèctrica Dharma i la Gossa Sorda. Para no fer-ho molt llarg, he escollit dues versions representatives. La primera, del grup Obrin Pas, interpretada en directe. La segona, una versió d'estudi amb lletra d'Al Tall (el mestre sempre és el mestre). Vos desitge un feliç dia del 9 d'Octubre





Lletra:

Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a lalbada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a lalbada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Des de lhivern
mouen els brots
que larbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estreles,
un país ardent
engendrarà
lenyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
Laire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.