Micología familiar

Esmorzar de companys de taller de Payá Hermanos
Durant aquests dies s'estan celebrant la VI edició de les ja tradicionals "Jornadas Micológicas", organitzades des del Museu de la Biodiversitat en col·laboració amb l'Ajuntament, el CIBIO, la Universitat d'Alacant i ASOMA. Des d'antany existeix a Ibi una considerable afició a la recerca i recollida de bolets, sent molts els iberuts que acudeixen puntuals a les xarrades, conferències i activitats que es programen en aquestes Jornades.

En relació als bolets tinc moltes històries personals i familiars que podria contar. El meu pare era un entusiasta del tema i era capaç de fer centenars de quilòmetres en un dia amb tal d'arribar a alguna zona de muntanya on hi haguera rovellons (Cuenca, Teruel, Jaén, ...).

Mon pare estava pendent tot l'estiu de veure si es donarien les condicions climàtiques necessàries perquè es desencadenes el procés de naixement dels bolets. El refrany diu: "El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost", pero ell solia dir: “Perquè és facen esclata-sangs ha de ploure en Festes”. No sembla que aquest vaja a ser un any de bolets, doncs ni va ploure prou a l'agost ni ho va fer al setembre.

El meu pare tenia molts amics i companys de treball que li demanaven que els acompanyara i ell, que semblava tenir un olfacte especial, anava omplint les cistelles d'uns i d'uns altres (a voltes es burlava d'ells dient-los "Que esteu xapanles!"). De xiquet ja em portava a cercar esclata-sangs per les serres pròximes, encara que els seus llocs preferits estaven en el "Sotarroni" i "Buscarró" (en la zona de la vall de Polop, camí de Banyeres de Mariola), on es crien esclata-sangs amb una olor i sabor especials.

Recorde que, en l'últim mes d'octubre que mon pare va viure, va arribar un dia a casa amb la bossa de plàstic de l'esmorzar repleta de bolets. Jo li vaig preguntar per què s'havia anat a cercar-les sense avisar-me i el que va contestar:
- Baixava de veure el nivell de l'aigua del pou de Santa María i, baixant pel Barranc dels Molins, se m'ha ocorregut passar per un raconet que coneixia quan era jove, i en un rodal estaven totes.
- Home! -li vaig dir jo- dis-me on està aqueix rodal.
- Ni pensar-ho! -va respondre el meu pare bromejant- això és un secret.

Jo no vaig voler insistir, però mira per on, mesos després el meu pare moria portant-se a la tomba el secret del rodal.

Vos assegure que el meu pare va fer escola i conec un grapat d'amics als quals ell va inculcar l'afició i encara avui, quan han passat més de 20 anys des que va morir, algun d'ells li porta un grapat de bolets a la meua mare quan arriba la temporada.